Aquest és el lema dels marines, dels que van en primera línia de combat. Van a cara de gos, amb el ganivet a la boca.
Moltes vegades no tenim ganes de seure amb segons qui o no podem estar presents en reunions importants.
Una discussió en una reparcel·lació.
Estirar-li les orelles a un constructor que es fa el ronso.
Atendre una reunió conflictiva amb el veí de la finca.
En aquestes situacions ens agradaria molt disposar d’un doble, d’un clon o d’un bessó que s’encarregués de resoldre aquestes situacions. Això, malgrat els nostres desitjos, és molt complicat.
Estaria bé disposar d’algú que ens estalviés un mal tràngol, no pas perquè no podem discutir, estirar o atendre, però sí perquè, a vegades, aquestes situacions ens incomoden i poden fer que el nostre fer es vegi enterbolit.
Necessitem tenir al nostre abast gent a qui li podrem donar plena confiança i que defensarà la nostra posició amb urpes i ganes. Un dòberman que sap cedir pas quan toca. I plantar-se sense cedir un centímetre quan la situació ho requereix.
Certament, fa falta tenir coneixements sobre les estratègies, necessitats i requeriments del nostre client. Conèixer els límits és fonamental per no tibar massa la corda en reunions complicades o molt sensibles. No es tracta de oposar-se per oposar-se.
Es tracta de defensar una posició fins a cert punt, com faria el nostre client. De tibar la corda fins on faci falta i no arronsar-se si van mal dades.
També podríem haver batejat aquesta eina com “Neumàtic entre vaixell i moll” però no quedava tan bé.
Límits i fidelitat.
Aquestes són les claus d’aquesta curiosa eina de Contraclau, “A cara de gos”. Si en vols conèixer més, ves a Feina i eines.
