El maldecap de moltes administracions és com fer créixer els seus teixits productius quan pateixen un declivi poblacional de gent del país, en part generat per la marxa de jovent cap a les ciutats.
Com les casuístiques són molt diferenciades, cal centrar-se en el més senzill, les empreses de serveis. Però no en les petites empreses, que en els pobles petits troben prou espais per poder instal·lar-se.
Tampoc en les grans, que cerquen tot un seguit de facilitats i comoditats que ja tenen en la capital i municipis del seu voltant.
El que cal és donar espais d’interès, tant de treball com d’entorn.
I de qualitat.
Massa sovint el promotor només es preocupa de la despesa i deixa de veure la rendibilitat a llarg termini.
Ara bé, tenir espais que siguin demanats pels usuaris redueix els temps en que els tenen buits i no generen rendes. I, molt important, genera un factor d’atracció, imprescindible per tenir èxit.
Usar la reconversió d’edificis industrials no sol ser la solució fàcil atès que no sempre es poden generar els espais adients pel que es pretén.
Els espais i el seu atractiu són molt importants, però les facilitats de residència, transport, accés a xarxes potents de telecomunicacions … tot això fa que la decisió entre una nova ubicació a Barcelona o fer-ho a Vic, o Ripoll sigui senzilla. Si més no, avui.
Com revertir-ho?
Fent projectes pensats per atreure, no per complimentar el planejament i la normativa. Tenir ajuntaments dinàmics i visionaris que estiguin disposats a batallar per fer que l’oferta de superfícies d’oficines i locals comercials sigui atractiva i generi interès dins i fora de la població.
Un exemple, els mercats. Han sigut centre d’atracció de clients, malgrat que cada dia siguin més iguals entre ells. I a igualtat, gairebé sempre guanyarà qui reuneixi més atractius, diversitat i comoditats.
No hi ha receptes màgiques i si molt feina amb sent i rauxa a fer.
Si vols llegir més, ves a Literatura.
