Family office. Les famílies continuen sent la base de la nostra societat.

I com tal, també evolucionen amb el decurs del temps.

El que comença amb el pis dels pares, creix amb l’afegit de la segona residència i un piset per llogar. L’assessor fiscal t’avisa que pots estalviar diners amb una patrimonial. Arriba la segona i tercera generació i es troben que cada cop hi ha més patrimoni immobiliari i que ja no és tan senzill de portar.

El pas següent és la creació d’un Family Office.

El fem quan aquest patrimoni té un objectiu. Créixer i ser font d’estabilitat per les finances familiars.

O quan, per l’abast de les xifres, entenem que és bo i millor que l’estructura de gestió d’aquest patrimoni es professionalitzi i s’externalitzi.

Com sempre passa, les empreses familiars acaben tenint tensions que són resultat de les relacions entre parents.

Barrejar interessos propis amb els de la patrimonial, divergències sobre l’estratègia a seguir, oposició a professionals concrets, etc., s’afegeixen a l’estat de relacions entre les diferents branques.

Un dels elements claus per l’èxit d’un Family Office és la comunicació i que ningú se senti exclòs del seu funcionament, si més no, a nivell informatiu.

La família es basa en la sang i en la confiança.

Això es trasllada quan muntem aquest tipus d’estructura a la manera de gestionar-la.

I com la família creix, també creix l’accionariat del Family Office, la qual cosa ens dona una altra pista respecte la seva pervivència en el temps.

Evitar que esdevingui una olla de grills, cosa que passa sovint, és més complicat del que sembla.

“Family office” és una eina de Contraclau. Si en vols conèixer més, ves a Feina i eines.