La tradicional due dilligence.
Abans de comprar, un cop hem decidit fer-ho, cal estar segur de què comprem.
Sembla un absurd però és una realitat que, a vegades, el comprador ignora i després tot són plors.
En anglès, aquest procés és conegut com “due dilligence”, diligència deguda.
Quan fem una compra hem de ser diligents. És a dir, segons diu el DIEC, mostrar una activitat perseverant en l’acompliment d’una empresa, que fa les tasques, els encàrrecs, etc., amb activitat i rapidesa.
Aplicat a una compra, saber realment què comprem.
L’estructura està en bon estat?
Quin és el detall dels arrendaments?
Quins contractes de serveis hi ha signats?
Les normes urbanístiques permeten aquesta activitat?
Hi ha requeriments municipals pendents de resposta?
Aquests, i més, són elements que han d’aparèixer en el nostre llistat de coses a comprovar, independentment de temes legals o fiscals.
Nosaltres preparem un llistat ad hoc per al producte que compres i anem esbrinant el què de cada un dels items que el composen.
Aquí és on s’aprecia la bondat de la nostra eina “Sempre a punt”.
L’objectiu d’una due dilligence és múltiple.
No només saber què comprem sinó trobar aspectes que suposin, o puguin suposar, una despesa addicional al preu de transmissió.
D’aquesta manera, poder reduir el preu d’adquisició o pactar que el venedor pagui el cost de reparacions, eviccions, o d’altres aspectes que haguem identificat.
Fins i tot, negociar a la baixa si hi ha massa problemes latents que poden fer-nos pensar que encara n’hi ha més d’amagats.
Aquesta eina requereix una anàlisi completa de tot el que és involucrat en l’actiu i que complementarà la informació econòmica i legal que prepararan els altres professionals.
La tradicional due dilligence “Què compro?” és una eina de Contraclau.cat. Si vols conèixer-ne més, ves a Feina i eines.
